Article d'opinió publicat al Levante 4/2/2007

90-60-90

JOSEP BORT I BONO

No, no es tracta de les mesures de cap model, encara que sí de com se la mesura -la força la representativitat- algun polític que altre. El mestre Yoda és dels pocs que es creu allò que el tamany no importa, o almenys així li ho va dir a Luke Skywalker, possiblement perquè aquest era més gran. Però una cosa és que importe i l´altra és que algú es pose cotó en pèl per allò de fer més bulto. I això és el que ha fet almenys tres vegades Rajoy en la compareixença que ha tingut després de l´entrevista amb Zapatero. Ha insistit que l´única eixida per a tot és la de tornar al «Pacto por las libertades y contra el terrorismo», perquè eixe era el consens, perquè el pacte entre el PP i el PSOE representa al 90% de la població, i perquè és l´instrument més útil en la lluita contra el terrorisme.

La veritat és que escoltar Rajoy sempre fa feredat, però pensar que PP i PSOE puguen representar el 90% de la població, esmussa. Així que he mirat a veure si ha estat una ocurrència més del senyor de los hilillos, si aquesta societat en la qual vivim és tan bipartidista com ells creuen, o és que jo somnie en rotllos.

I sense descartar cap tipus de somni, resulta que no.

Que si atenem als resultats de les últimes eleccions generals, la suma del vots del PSOE i del PP sumen poc més del 80% (un 81,58%), i que encara haurien de tenir un 10% dels vots que n´obtingueren per fer realitat eixe 90% que alguns anhelen, 2.250.000 vots més que la resta de forces polítiques haurien de perdre. Quasi res.

Però, després de tot, què ens interessa més: un acord a dos que signifique el 80% o un acord de tots que represente almenys el 96%? A una mala i si el PP no vol sumar-se a un nou acord, aquest representaria a prop d´un 60%, però a tot l´arc parlamentari amb una única excepció: la dels de sempre. L´excepció dels qui volen i intenten obtenir rèdit polític del fracàs del primer acte del procés de pau, contràriament a allò que estableix el punt 2 del pacte al qual apel·len.

Si l´única objecció a aquest nou pacte que ha d´incloure totes les sensibilitats, totes les visions, totes les opcions, és la d´aquells que al seu dia manifestaren en l´esmentat pacte a dos -«nuestra voluntad de eliminar del ámbito de la legítima confrontación política o electoral entre nuestros dos partidos las políticas para acabar con el terrorismo»-, val més un plural, un dinàmic i un dialogant 60 que un abultat i estàtic 80.

A més ja en sabem el resultat. Ja sabem com i a què juga el 38% que vol imposar-nos la política a la resta. Ja els tenim presa la mesura.

* Diputat provincial Esquerra Unida del País Valencià.